Quasi tot allò que és l’essència d’aquest escrit el trobareu en el següent enllaç:
Però si voleu una aproximació al context que la sempre perillosa memòria pot reconstruir o reinventar podeu continuar llegint aquesta petita introducció:
Érem tan joves i, com a joves, tan àvids de vida, tan oberts a mons nous, tan estranys i tan propis… Érem dos i vam ser tres i vam ser més… Participàvem llavors en entitats culturals de Martorell, anàvem a Barcelona a veure exposicions, escrivíem, dibuixàvem, vivíem aquesta necessitat d’aportar la nostra petjada, d’esser humans a través d’actes estètics i lliures o de reivindicar obres artístiques que ens semblaven absolutament necessàries.
I aleshores vam pensar en la creació d’una revista, i el Toni Cortadella va proposar un nom màgic: “aürt”; podíem trobar millor paraula per a definir aquella intenció de ser?
En aquell temps hi havia una galeria d’art a Martorell anomenada “El Setze”, creada per el Benet Costa juntament amb l’Albert Bargués. Aquell espai es va convertir en el nostre refugi i lloc de trobades. L’amistat de Benet Costa ens inundava de passió per l’art, les seves idees, la seva mirada brutal de geni i d’enginy contingut, les seves propostes i el seu mestratge són inoblidables. Gràcies a ell vam conèixer a grans artistes com Yamandú Canosa, Joan Pere Viladecans, Albert Gonzalo, Rafols Casamada, Hernández Pijuan, Alfaro o el poeta Ricard Creus i la seva encantadora esposa, Esther Boix, pintora de sensibilitat exquisida, entre molts d’altres.
Jo treballava en una impremta a Barcelona moltes més hores de les que podien ser raonables ja en aquells temps, parlem de 1983, i tal vegada a canvi d’això amb prou feines si pagàvem el cost d’aquell paper crema anomenat “registre” en el qual vam imprimir els nostres impulsos creatius.
La flaire de la tinta que jo mateix dipositava en el tinter de la màquina, la del paper tallat en la guillotina, la dels dissolvents, encara viu en la meva memòria i em retorna fragments imprecisos del que vam ser, noms propis reals i imaginats que apareixen en les pàgines de la revista o que no apareixen, però eren allí, en les reunions, en el programa de ràdio que havíem fet o en els moments més lúdics i festius.
Ens sentíem llavors aürtians, especialment l’Antoni Cortadella, el David Cos i jo mateix, que llavors era Francisco Javier Cubero i ara sóc el Xavier; però en cada número de la revista, que ara podeu veure gràcies a l’enllaç, trobareu quasi tots els noms que van fer possible aquell projecte i aquell temps.
Podreu trobar tot allò que va ser imprès, gairebé tot, no les nits, ni els dies, ni les hores, ni les cerveses o el cava, ni els riures o el plor, ni el sexe o l’amor, que només estan en les biografies privades (i no publicades encara) de tots els noms que trobareu a cada índex; tot i així, gràcies al Toni, la revista de paper ja pot ser a les vostres mans digitals:
Perquè el que succeeix una vegada, succeeix per sempre, i encara ens estimem.
Aquest article va ser publicat inicialment a https://xqb9.wordpress.com/2025/02/02/aurt-gairebe-tot/
