L’editorial d’avui a VilaWeb —L’“espanyol” de Bad Bunny— té molt d’interès, ja que mostra uns fragments de realitat a través d’una certa dosi de prejudicis i, fins i tot, un comprensible ressentiment que esdevé un petit desig de venjança. A més, els comentaris també mostren aquestes relacions emocionals entre allò lingüístic, allò racial o allò imperialista. I el títol, una anècdota: L’espanyol de “Bad Bunny”, aquí canvio de lloc les cometes conscientment.
El nom que donem a les llengües no és un assumpte sense substància, en aquest sentit tenim avui un molt bon article de lectura recomanada: “I com es diu la teva llengua?“: https://www.vilaweb.cat/noticies/i-com-es-diu-la-teva-llengua/
D’aquesta manera, el castellà va ser anomenat espanyol per reforçar una idea d’imperi que el temps ha anat erosionant; es pot contrastar amb l’èxit d’una llengua que no va necessitar canviar de nom: l’anglès (a ningú no se li acudiria diluir-lo en un “britànic” de dubtosa fortuna). A més, cal recordar que anomenar la llengua com espanyola identifica les altres llengües peninsulars com estrangeres.
Així un cantant porto-riqueny, de nom clarament anglès, va voler “pararse” davant Trump en allò que des d’Espanya pogués haver-se entès com “poner una pica en Flandes”, però això no tenia res a veure amb l’Espanya imperialista o amb l’espanyol, sinó amb el “latino” (no hispanoamericà ni Iberoamericà —“latino” sense més— maquillat d’ americà, en anar anomenant altres estats del continent lluint les seves banderes, els estats oficials a l’ONU, organisme també en perill d’extinció).
Bad Bunny va posar-se davant del nou gran dictador fent un al·legat antifeixista amb aquest espanyol d’Amèrica que no és una sola variant, són moltes, mentre continuen arraconades les llengües autènticament americanes, les precolombines.
Però l’ombra dels antics imperis, l’espanyol —ja mort fora d’Espanya— i el nord-americà —qüestionat i moribund en mans del penúltim emperador— va flotar a la Super Bowl i la llengua, un dels molts dialectes de l’espanyol, va ser aquella que s’anirà imposant sense remei a Catalunya i a Espanya, perquè els temps canvien i perquè els polítics, impulsats per VOX, prefereixen més els “latinos” que els migrants que venen d’Àfrica o d’Àsia.
En aquest sentit, entenc que l’editorial assenyala com la imperialista llengua espanyola, lluny de poder competir amb l’anglès de manera efectiva i no folklòrica, s’està convertint en una altra llengua (el latino?) que aviat no serà ni castellana ni espanyola.
