eldígoras

noticias culturales

Bases per a la convocatòria per a la contractació laboral temporal d’un director/a artístic/a del Centre d’Art Contemporani de Girona, mitjançant el sistema de concurs-oposició

Primera - Objecte de la convocatòria

És objecte de la present convocatòria la contractació laboral temporal per obra i servei determinat pel període de dos anys d'un/a tècnic/a superior per realitzar la direcció artística del Centre d'Art Contemporani de Girona mitjançant la forma de concurs i procediment obert. La jornada laboral serà de 40 hores setmanals distribuïdes d'acord amb les necessitats del servei, i les retribucions les corresponents a la categoria de cap de secció.

El contracte serà laboral per l'obra i servei determinat següent:

Direcció artística del Centre d'Art de Girona en la fase inicial de creació del projecte: programació i execució del primer projecte d'accions, activitats i programació.

Pel període del 3 de març de 2008 i amb la previsió que finalitzi el 8 de març de 2010.

 

Segona - El Centre d'Art Contemporani de Girona

L'Ajuntament de Girona i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya han acordat impulsar la creació del Centre d'Art Contemporani de Girona. L'any 2008 es preveu dotar aquest centre per tal que entri en funcionament emprant els espais expositius municipals de la Rambla i Sant Nicolau i desenvolupant activitats expositives i/o no expositives en d'altres indrets de Girona i a les comarques gironines, durant la fase inicial del primer projecte d'accions, activitats i programació que s'estendrà del 3 de març de 2008 i que està previst que finalitzi el dia 8 de març de 2010, i que conforma el motiu del present procés. Un cop finalitzat aquest període, s'avaluarà la possibilitat de desenvolupar una fase de nous projectes amb una durada màxima de tres anys per a la seva execució. En aquell moment, de considerar-se viable, es decidirà la possible contractació de la persona que hauria exercit les funcions en la fase inicial, o l'obertura d'un nou procés de selecció.

L'activitat del Centre d'Art Contemporani de Girona ha d'estar subjecte a la proposta redactada pel Comitè Impulsor del Centre d'Art de Girona el 2005 i que s'adjunta com annex 1.

D'acord amb aquesta proposta, l'objecte de la direcció artística del Centre d'Art Contemporani, així com el seu pla d'actuació, es desenvoluparà a partir dels següents punts, tenint en compte el territori de les comarques de Girona:

•  Producció i Creació

•  Formació

•  Recerca i Documentació

•  Difusió

•  Experimentació

•  Recepció

Qualsevol programa dels que es puguin desenvolupar, malgrat sigui endegat des del Centre, en diferents graus, ha d'aspirar a construir complicitats amb d'altres projectes i centres de les mateixes característiques, ja siguin de la Xarxa de Centres d'Art de Catalunya o de la Xarxa d'espais de producció d'arts visuals de Catalunya, com de l'àmbit estatal i internacional. Això vol dir que algun programa pot ser coproduït (quan es dissenya conjuntament el contingut i es negocia una despesa compartida), d'altres poden ser ofertats (quan es produeix des del Centre i després es fa circular a d'altres llocs) i d'altres poden ser adquirits (quan és un altre centre qui ha produït un programa i el Centre d'Art Contemporani de Girona el considera apropiat per acollir-lo).

 

Tercera - Recursos humans i econòmics

3.1 Bienni 2008 - 2009

La direcció artística del Centre d'Art Contemporani de Girona iniciarà els treballs de preparació de la programació que s'ha d'iniciar el setembre de 2008.

3.1.1 Suport general:

Suport de l'Àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona per les fases superiors de tramitació administrativa i logística municipal, així com de suport i assessorament en tasques de gerència.

Proveïment anual de consums: llum, aigua, telèfon, xarxa informàtica i servei de neteja.

3.1.2 Recursos econòmics i humans

Per tal de fer possible les tasques encomandes a la Direcció artística l'Ajuntament de Girona assignarà a la persona contractada per aquesta finalitat el pressupost i els recursos humans necessaris per desenvolupar l'activitat (participants, produccions, materials, muntatges museogràfics, manteniment d'espais, adquisició i lloguer de materials, transports, assegurances, edició i difusió, documentació, publicitat, trameses postals i missatgeria, actes protocol·laris, etc.).

3.1.3 Infrastructura:

La infrastructura de les sales d'exposició Capella de Sant Nicolau i Sala de la Rambla i l'equipament i eines que contenen. L'Ajuntament de Girona podrà prestar altres materials si són disponibles i prèvia reserva, i viceversa.

L'equip de direcció artística i de gestió del Centre d'Art Contemporani de Girona disposaran d'una oficina per a tres llocs de treball i un despatx individual equipats amb tots els elements necessaris de mobiliari, ofimàtica i comunicacions.

 

Quarta - Funcions de la direcció artística del Centre d'Art Contemporani de Girona

•  Programació d'activitats i desplegament de les línies de treball d'acord amb la proposta elaborada pel Comitè Impulsor del Centre d'Art

•  Planificació i gestió de programes

•  Organització de l'equip propi de personal

•  Creació de xarxes i desenvolupament de convenis de col·laboració

•  Relacions institucionals

•  Recerca de patrocinis

•  Avaluació d'objectius

•  Participació en la selecció del projecte arquitectònic i seguiment de la construcció de l'edifici del Centre d'Art Contemporani de Girona.

•  Vetllar en el procés de creació de la personalitat jurídica del futur ens del Centre d'Art

•  En la prestació del servei públic que s'encomanarà a la direcció artística del Centre d'Art Contemporani s'ha d'emprar normalment el català en les actuacions i la documentació interna, en la retolació, en les comunicacions exteriors, en les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, incloent-hi les factures i documents, sense perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen, d'acord amb les regulacions contingudes a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.

 

Cinquena - Requisits de les persones candidates

Són requisits essencials per optar a la direcció artística del Centre d'Art Contemporani de Girona:

Per a prendre part en el concurs oposició serà necessari:

•  Reunir un dels següents requisits respecte a la ciutadania:

•  Ser ciutadà/na espanyol/a d'acord amb les lleis vigents.

•  Ser ciutadà/na d'algun dels estats membres de la Unió Europea o dels estats que, en virtut de tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per Espanya, sigui aplicable la lliure circulació de treballadors.

També podran ser admesos el/la cònjuge dels/de les espanyols/es i dels nacionals dels estats membres de la Unió Europea, sempre que no estiguin separats de dret, així com els seus descendents i els del/de la seu/seva cònjuge, sempre que no estiguin separats de dret, menors de 21 anys o majors de dita edat que visquin a les seves expenses.

Igualment podran ser admeses les persones incloses en l'àmbit d'aplicació dels tractats internacionals subscrits per la Unió Europea i ratificats per Espanya en que sigui d'aplicació la lliure circulació de treballadors.

Els/les ciutadans/es estrangers/es d'Estats que no pertanyen a la Unió Europea, sempre que tinguin acreditada la condició de residents a Espanya.

•  Tenir complerts setze anys i no excedir de l'edat de jubilació ordinària.

•  Estar en possessió de llicenciatura universitària.

d) No patir cap malaltia ni defecte físic que impedeixi el normal desenvolupament de la funció.

e) No haver estat separat/da mitjançant expedient disciplinari de cap administració, ni trobar-se inhabilitat/da per a l'exercici de funcions públiques.

f) D'acord amb el que estableix l'article 42 del decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de funció pública de la Generalitat de Catalunya, i article 11-3 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, els aspirants al llarg de les proves han de demostrar que estan degudament capacitats en el coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya. Concretament pel que fa a la l lengua catalana : coneixements mitjans. L'acreditació documental del nivell C de la JPC o equivalent. En cas que la persona seleccionada no tingui domini suficient de l'idioma català (mínim nivell C), s'haurà d'acreditar l'assoliment d'aquest nivell en el termini de sis mesos. Igualment, s'haurà d'assolir en aquest termini temporal, un nivell adequat de castellà, així com competències en un tercer idioma (en especial, de francès i/o anglès).

 

Sisena - Perfil professional

Coneixements a nivell d'especialista d'arts visuals i cultura contemporània.

Experiència en nivells de responsabilitat en l'àmbit de la gestió de projectes artístics i culturals.

Les persones candidates han de poder demostrar la seva capacitat de lideratge per a desenvolupar la implementació i revisió de les estratègies, polítiques i programes que fan possible l'assoliment per part de l'organització dels objectius que té encomanats.

Capacitat de comunicació i negociació, així com de planificació, determinació de prioritats, presa de decisions i solució de conflictes. Es valorarà molt especialment la capacitat de liderar, motivar i inspirar equips de treball. D'aquesta manera, es posarà un especial èmfasi en la capacitat de col·laboració de la direcció artística amb persones o equips artístics i/o culturals, per tal treballar i portar a terme les activitats del Centre d'Art.

Així mateix, es valora especialment l'experiència en els àmbits de la gestió artística i cultural i la gestió de recursos, alhora que s'haurà d'implicar en l'ampliació dels ingressos (mecenatge, patrocinadors, cessió d'espais, etc.).

També és imprescindible la capacitat de representar el Centre d'Art Contemporani en qualsevol àmbit i de construir i desenvolupar xarxes de relacions tant internes com externes. Es valorarà el grau de coneixement de la realitat cultural i artística de Girona i de les comarques gironines, així com la capacitat de generar contactes amb d'altres centres de producció i d'art contemporani, especialment amb els de Catalunya. És imprescindible que es tingui coneixement dels llocs on es gesten els projectes i les idees més creatives i els artistes o col·lectius més interessants que tenen un major potencial per col·laborar amb el Centre. Alhora, es valorarà la possibilitat de contactes internacionals.

Pel que fa als idiomes es valorarà el coneixement del català, castellà, francès i anglès així com de qualsevol altra llengua.

 

Setena - Comissió de seguiment i avaluació

Al llarg de l'any es realitzarà un mínim de sis reunions de seguiment del projecte en les quals participarà la direcció del Centre d'Art Contemporani i representants de l'Ajuntament de Girona i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Dues vegades l'any s'avaluarà el grau de compliment dels objectius del Centre d'Art. La direcció del Centre d'Art farà l'avaluació amb una comissió d'experts designada i presidida per el/la Regidor/a de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona, amb la participació de dos representants de l'Ajuntament de Girona i dos representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

 

Vuitena - Condicions contractuals

La persona que assumeixi la direcció artística del Centre d'Art Contemporani de Girona té atribuït el nivell de cap de secció i està adscrita a l'Àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona.

La remuneració de la posició de director/a artístic/a del Centre d'Art Contemporani de Girona serà l'equivalent al cap de secció de l'Ajuntament de Girona.

La contractació serà laboral en la modalitat de contracte per obra i servei determinat.

La incorporació de la persona seleccionada es preveu que es realitzi el març de 2008.

 

Novena - Règim d'incompatibilitats

El desenvolupament del càrrec de director/a artístic/a del Centre d'Art Contemporani de Girona és incompatible amb qualsevol altra activitat que pugui restar dedicació o efectivitat al Centre d'Art Contemporani o que pugui entrar en conflicte amb els seus propis interessos. La persona seleccionada podrà realitzar activitats de caràcter docent o d'assessorament, particularment si amb aquestes contribueix al prestigi i al millor funcionament del Centre d'Art Contemporani i, sempre que resultin compatibles segons la normativa vigent.

 

Desena - Procediment de selecció

10.1 Instàncies

Les instàncies per sol·licitar prendre part en el concurs oposició s'hauran d'adreçar a l'alcaldia-presidència i es podran presentar en el registre general d'aquest Ajuntament (Ajuntament de Girona, Plaça del Vi, núm. 1, 17004 de Girona), fins al 31 de desembre de 2007. Els aspirants hi hauran de manifestar que reuneixen totes les condicions exigides a la base cinquena i hauran d'adjuntar-hi una fotocòpia del DNI o del document acreditatiu de la ciutadania d'acord amb els requisits del punt 5.a) d'aquestes bases, i fotocòpia de la titulació exigida, així com el currículum acadèmic i professional en el qual s'haurà de detallar les tasques realitzades a cada empresa en la que hagin treballat, acompanyant la documentació acreditativa de les dades que hi consten.

 

Onzena - Presentació de memòria - proposta

Junt amb la sol·licitud haurà de presentar-se una memòria-proposta la qual ha de subjectar-se a la proposta elaborada pel Comitè Impulsor del Centre d'Art Contemporani de Girona la tardor de 2005 i que s'adjunta com annex 1.

Els continguts de la memòria-proposta han d'incloure els següents apartats, cadascun d'ells descrit en un màxim de dos folis d'extensió. Es proposa treballar sobre un supòsit econòmic d'un pressupost per a les activitats de com a màxim 270.000€ anuals:

•  Proposta de programació

•  Pla de gestió: proposta d'organització i mecanismes d'avaluació

•  Pla de comunicació

•  Pla pedagògic

•  Pressupost i pla financer, justificant la viabilitat econòmica del projecte. A partir de la quantitat proposada per l'any 2008, cal plantejar l'any 2009 amb el pressupost que es consideri possible i necessari disposar.

 

11.1 Ampliació d'informació

Les persones interessades poden obtenir un dossier explicatiu del marc de la proposta de Centre d'Art Contemporani de Girona accedint a l'adreça web www.centreartgirona.org o bé demanant-la a la secretaria tècnica del Centre d'Art Contemporani de Girona per email a cacgirona@ajgirona.org o fax. 972 21 83 45 indicant clarament l'adreça on s'ha d'enviar la informació.

11.2 Confidencialitat

Es garanteix total confidencialitat de la participació dels/de les candidats/es en aquest procés de selecció, així com de qualsevol de les seves dades personals i professionals assegurant que la participació dels/de les candidats/es no seleccionats/des queda en l'estricte àmbit de la comissió de valoració, fent-se públic exclusivament el DNI del/de la candidat/a guanyador/a.

 

11.3 Tribunal qualificador

Estarà constituït pels següents membres:

President/a : El /la cap de la Secció de Personal de l'Ajuntament de Girona.

 

Vocals :

Dos tècnics del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

Dos tècnics de l'àrea de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Girona

El/La secretari/secretària general de l'Ajuntament de Girona

Secretari/a : Un/a funcionari/a municipal.

Un membre del Comitè d'Empresa formarà part del tribunal de les proves i participarà en la seva valoració i hi podrà assistir un/a delegat/a de cada una de les seccions sindicals amb representació a l'Ajuntament.

S'incorporarà al tribunal una comissió de com a mínim tres i com a màxim sis experts amb veu i sense vot designada pels membres tècnics vocals, que emetrà un informe preceptiu. Aquesta comissió estarà formada per crítics i/o comissaris independents, artistes i directors de centres d'art contemporani per determinar.

 

11.4 Fases i terminis

Inspecció

Les sol·licituds presentades seran analitzades en primera instància per la secretaria tècnica del Centre d'Art Contemporani. Si la secretaria tècnica observés defectes materials esmenables en la documentació presentada concedirà un termini de màxim 10 dies naturals des de la data de publicació de la relació d'admesos i exclosos a fi que el/la candidat/a esmeni l'error.

Primera fase: entrevista

Entrevista i valoració de les condicions personals d'acord amb les dades aportades en el currículum i la idoneïtat dels candidats i candidates en relació a les funcions del lloc i el perfil professional. En aquesta primera fase s'escolliran les persones finalistes que passen a la segona fase.

Segona fase: defensa de projectes

Les persones candidates hauran de defensar oralment la memòria-proposta, acompanyada dels mitjans audiovisuals i/o documentals que consideren oportuns.

 

11.5 Data de les proves

El dia 22 de gener es publicarà en el tauler d'anuncis de la corporació el dia i l'hora en que cada aspirant realitzarà l'entrevista.

 

11.6 Classificació dels aspirants i incorporació

Tant l'entrevista com la defensa de la memòria seran eliminatòries i es puntuaran de 0 a 10 punts, requerint una nota mínima de 5 punts per a superar-les.

El tribunal classificarà els aspirants en funció de la puntuació acumulada obtinguda, proposant la contractació de l'aspirant que obtingui la major puntuació.

El resultat es farà públic el mateix dia en que s'acordi i serà exposat en el Tauler d'Edictes de la Corporació, abans del 29 de gener de 2008.

 

11.7 Període d'al·legacions

El període d'al·legacions a la resolució del tribunal serà de deu dies, des de la data de publicació del resultat.

 

11.8 Formalització del contracte

La persona seleccionada estarà obligada a subscriure el corresponent contracte dins dels 15 dies següents al de la publicació dels resultats de les proves.

 

Dotzena - Durada del contracte

Des del 3 de març de 2008 i fins a l'acabament de l'obra o servei determinat que motiva la contractació i que és la fase inicial de creació del projecte, programació i execució del primer projecte d'accions, activitats i programació de la direcció artística del Centre d'Art de Girona en la fase inicial de creació del projecte, amb una previsió de finalització pel dia 8 de març de 2010.

 

Tretzena - Incidències

Es faculta al Tribunal Qualificador per interpretar les presents bases i resoldre els dubtes que es puguin plantejar al llarg del procediment selectiu.

La tinenta d'alcalde d'Administració i Règim Interior

 

Amèlia Barbero Rivera
ANNEX 1. PROPOSTA DE CENTRE D'ART DE GIRONA. CONCLUSIONS DEL COMITÈ IMPULSOR DEL CENTRE D'ART DE GIRONA

Objectiu de l'equipament: el centre d'art com a servei públic

El centre d'art de Girona s'entén com un bé cultural que és un servei públic. Això significa que haurà de vetllar i procurar que la cultura i l'art siguin extensius a tothom al mateix temps que garantirà la màxima qualitat possible i comptarà amb els recursos necessaris per fer-ho possible.

En el camp de la cultura el concepte de servei públic ha de respondre a una vocació democratitzadora. Tanmateix, entenem la democratització de la cultura com una forma de posar a l'abast de tothom propostes de qualitat, experimentals o arriscades; l'objectiu prioritari és doncs la qualitat de l'activitat i no l'augment del públic en si mateix, ja que aquesta pretensió podria comportar un risc de vulgarització de l'art i de la cultura. Es tracta de preservar un espai per a la cultura de qualitat i al mateix temps crear canals d'accés i de difusió per tal que aquesta arribi al màxim nombre de públic.

La cultura entesa com a servei públic implica també possibilitar i garantir l'existència d'un substrat infrastructural des del qual expandir l'esperit i l'autonomia crítica dels ciutadans; dit d'una altra manera, donar eines als ciutadans per allunyar-se de la passivitat imperant i la banalització de la quotidianeïtat mitjançant la predominant concepció del fet cultural com a un mer entreteniment. Per últim, entenem que tenir el caràcter de servei públic també implica preservar la diversitat cultural.

El públic

Considerem que els públics cal identificar-los i caracteritzar-los per conèixer les seves expectatives i els seus capitals culturals. Alhora, cal tenir en compte que els públics no existeixen a priori , sinó que es produeixen. Això significa que el procés dels autors pot incloure al públic des del principi, tot exigint formes col·laboratives d'organitzar una programació o un esdeveniment. I com que el centre es pensa com un servei també implica que s'han de consensuar les expectatives de totes les parts identificades com a usuaris.

Per tant, és necessari pensar en mecanismes per diversificar la noció de públic a qui vol arribar el servei, més enllà del públic natural format per estudiants, artistes i visitants d'exposicions, i evitar una representació estrictament quantitativa del mateix. El públic no s'ha de segmentar ni gremialitzar i tampoc no s'ha d'estigmatitzar.

El públic s'ha de cercar de manera oberta i activa. En aquest sentit, es considera que el públic no existeix només en l'espai propi de l'equipament, sinó que el radi d'acció del centre s'ha de fer extensible a altres institucions i llocs d'activitat (com ara els centres d'ensenyament, etc.). Per tot això caldrà definir les activitats i les exposicions en funció d'una gran varietat de públics i aconseguir que les exposicions/activitats tinguin diversos nivells de lectura, en correspondència a l'heterogeneïtat dels hipotètics receptors. La idea de servei públic inclouria la vertebració d'una xarxa de col·laboracions i també d'estratègies per tal que els públics tinguin una actitud activa davant les propostes d'art i de cultura (què hi fa la gent, com hi va, etc.).

Una instància concreta que exemplificaria el contacte entre els públics, usuaris i audiències i l'equipament seria la noció de "centre de recursos", en principi derivada de l'àmbit educatiu però perfectament extrapolable.

És important atendre la diferència entre tres conceptes: públic, usuaris i participants, i dues actituds dels mateixos: una receptiva (on els assistents gaudeixen d'uns béns que s'ofereixen) i una altra més productiva (on participen i construeixen aquest bé). En aquest punt, és interessant valorar el retorn, la relació de diàleg que s'estableix amb el públic actiu, tot fent-los partícips dels processos creatius i no només dels resultats finals exhibits o publicats.

Pel que fa a la procedència territorial del públic, en primer lloc cal marcar l'entorn més immediat de les comarques gironines (cal vertebrar les entitats i col·lectius que treballen en aquest territori) i en relació amb tota una xarxa territorial catalana, incloent-hi la Catalunya Nord, en segon lloc cal destacar la relació amb Europa i finalment, cal tenir present el radi d'acció que permet l'espai públic mediàtic.

Per tal d'aconseguir el més ampli abast, cal posar especial èmfasi en la idea de comunicació i cercar fórmules innovadores a fi de projectar el centre més enllà de la ciutat i donar-lo a conèixer a un radi d'actuació potencial el més ampli possible.

Gestió de continguts

El centre d'art gestionarà les arts visuals en relació amb el pensament contemporani i amb les diverses formes de creació artística. Tanmateix, vetllarà pels processos de producció i de vinculació entre agents relacionats amb les arts i documentarà tant els resultats com les experiències.

Es considera que el centre gestionarà un patrimoni que no s'identifica exclusivament amb objectes, sinó que també pot ser intangible i immaterial com ara els debats plantejats o les preocupacions que existissin a l'entorn més immediat d'aquest equipament, la representació dels quals es pot donar mitjançant obres d'art o no. És preferible parlar de representació (en un doble sentit estètic i polític) i no pas d'obra d'art (tot i que l'obra d'art també pot funcionar com una representació). El centre no gestionarà una col·lecció d'art preexistent. Una altra entitat (o entitats) s'ha de fer càrrec de l'estudi, conservació i ampliació de la col·lecció d'art contemporani de la ciutat (ordenació, interpretació crítica i disseny de criteris). L'entitat que gestioni les col·leccions haurà de disposar d'un pla d'adquisicions i posar-lo en relació amb els criteris d'adquisició i conservació d'art contemporani que es decideixin per Catalunya.

D'altra banda, s'identifiquen altres activitats i objectes que són susceptibles de ser gestionats, com ara la recerca, la producció de documentació i la mobilitat dels productors culturals.

Les funcions prioritàries que ha d'assumir el centre d'art es visualitzen en el següent esquema descrit com un sistema en cadena de factors que es retroalimenten:


En conseqüència, el centre s'ocuparà de:

•  Fomentar i fer accessible la producció i la recerca, així com totes les formes de suport als artistes. En aquest sentit, es procurarà que el nou equipament disposi dels espais i mitjans necessaris que permetin la col·laboració amb altres entitats o àmbits, i dels recursos econòmics i humans suficients amb la finalitat que artistes d'arreu puguin desenvolupar produccions experimentals complexes

•  Documentar l'acció artística. Es potenciarà l'equipament com a centre de documentació que haurà de prioritzar l'accessibilitat als fons per tots els usuaris del centre.

•  Fer el seguiment tant de línies de treball (representades per autors o artistes i col·lectius artístics) vinculades o no a formes de visibilitat i exposició. Una de les formes d'aquesta dedicació serà el seguiment periòdic del treball als estudis-tallers.

•  Gestió de xarxes. Per exemple, la relació amb altres centres, i alhora amb altres àrees d'activitat, incloent tota mena d'entitats o iniciatives col·lectives susceptibles (privades o no) de ser representades per una xarxa temàtica.

•  Garantia de qualitat i sostenibilitat de la gestió que es portarà a terme. S'estableix distingir amb un segell de qualitat tot el que es gestiona en aquest centre, un protocol de compromís que garanteixi tant el treball professional dels artistes com en la recepció per part del públic. Tanmateix, el centre procurarà que tots els seus criteris i continguts siguin sostenibles, socialment responsables i respectuosos amb el medi ambient.

Per últim, però com a voluntat prioritària i de coherència amb els objectius marcats, també es planteja que l'activitat del centre (tot el que farà referència a contingut, línies d'actuació, etc.) en les seves diverses vessants és imprescindible que s'iniciés fins i tot abans de la inauguració del seu edifici per tal de fer-lo visible com una realitat efectiva, i per garantir la seva viabilitat i reconeixement progressiu.

Redistribució

Es tindran en compte les experiències del passat i es treballarà per fer visibles i oferir mitjans d'acció a tots els agents que tenen a veure amb el projecte del Centre d'Art i no només els que és més fàcil identificar, com són els productors culturals.

El projecte s'ha de fer sostenible a si mateix i també ho ha de ser per a les entitats i espais existents al territori que amb la seva trajectòria històrica donen sentit a que aparegui aquest nou projecte. La creació del nou equipament no ha d'implicar la pèrdua de recursos i visibilitat per part dels centres i col·lectius preexistents; la redistribució econòmica pot aplicar-se en altres sentits.

Serà una tasca més del centre actualitzar amb el temps quin sentit té aquesta redistribució.

S'insisteix també en què caldria mantenir la diversitat de les propostes culturals de la ciutat, tot evitant que l'aparició d'un nou equipament representi una reducció dels espais. No obstant, es considera pertinent repensar la política d'arts visuals de l'Ajuntament de Girona així com preveure el paper que farà cada espai un cop funcioni el Centre d'Art i la forma de coordinar-se entre ells. Aquest replantejament haurà de comportar decisions sobre si el futur centre ha de tenir capacitat per gestionar els espais municipals preexistents o bé si es conformarà un conjunt d'espais autònoms.

Especificitat del Centre d'Art

El Centre d'Art de Girona ha de diferenciar-se d'altres Centres d'Crt de Catalunya al mateix temps que ha de ser-ne complementari. Ha de tenir un caràcter i identitat propis que es basarà principalment en els següents aspectes que es consideren rellevants:

•  El territori - la xarxa. L'especificitat mateixa de la trama artística de Girona i del territori que s'hi vincula. Ha d'actuar com a veritable trama d'iniciatives captades en l'entorn geogràfic més immediat. Ha d'establir relació amb les iniciatives privades i crear-ne de noves. Ha d'esdevenir un eix i motor de les activitats que ja existeixen o que s'estan gestant. Reforçar els nodes creatius, dotar-los de capacitat de ser i d'actuar i de relacionar-se: articular-los, crear una xarxa.

Tindrà en compte la proximitat amb França/Europa com a territori natural.

•  La mediació. Es posarà l'accent en la idea de mediació, que és una forma d'activitat que genera i comunica els continguts adaptant-los a diferents públics, diversificant la seva presentació i donant rellevància a l'acció educativa. El Centre d'Art entès com a mediador podrà atendre tres dinàmiques:

•  donar servei a col·lectius o unitats de creació: per aquest motiu cal crear xarxa. La dinàmica de les entitats o col·lectius vinculats és una manera més de donar visibilitat al Centre. Una de les formes que ho han de permetre és la dotació d'espais i recursos per desenvolupar projectes de residents o d'entitats, que es plantegen com a espais d'acollida de projectes diferents a les dinàmiques dels hotels d'entitats o els centres cívics. Amb les entitats o artistes que usin els espais s'haurà de signar un contracte per projectes on es determini la durada de la cessió i les condicions d'utilització, compromisos d'ús, de comunicació dels treballs, etc.

•  Comunicar els continguts a diferents nivells, adaptats a diferents tipus de públic i diversificant la seva presentació, per tal d'aprofundir en l'acció educativa. Els continguts s'han d'adaptar i transmetre a receptors específics. Alhora, és una forma alternativa d'entendre la producció (mediació i producció gairebé s'identificarien i començarien a la vegada). Cal fer compatibles diferents règims de visualització de l'activitat: tant l'exposició com l'allotjament d'entitats, grups, autors o iniciatives s'entenen com a formes de fer pública l'activitat del Centre.

•  També s'han de posar en relació disciplines artístiques, mediar entre col·lectius i projectes, entre unitats de pensament, posar en relació l'art amb la ciència, la tecnologia, etc.

3. Els continguts:

•  Arts visuals, pluridisciplinarietat i transversalitat: interrelació amb altres àrees de coneixement, establir relacions amb sectors artístics i culturals com el de l'educació, l'arquitectura, la geografia, etc. Si bé el punt de partida són les arts visuals, s'entén que aquest àmbit de producció cultural és per força obert i susceptible de ser actualitzat amb pràctiques culturals heterogènies i interrelacionant disciplines.

•  Alternança d'artistes locals i de l'exterior. Es prioritzarà atendre la creació local al mateix temps que s'obrirà globalment amb vocació internacional

•  Es tindrà en compte el sector de la producció o l'especificitat de l'àudiovisual de la ciutat

4. Altres possibles especialitzacions es basarien a prioritzar determinades àrees de treball:

•  recerca

•  producció/creació/ producció experimental

•  exhibició i "institut d'art contemporani" (pedagogia a les escoles i documentació).

A mesura que es defineixin altres projectes de centres d'art de Catalunya caldrà decidir com o en què es diferenciarà d'altres centres d'art per crear una xarxa de complementaris.

5. Es descarta l'especificitat centrada en:

•  tendències, doncs pot comportar caducitat de l'aspecte escollit (no limitar-ho a qüestions temàtiques, tècniques, etc.).

•  especialitzar el Centre en un caràcter productor exclusivament atès que no es pot abastar l'objectiu de satisfer les necessitats de tots els artistes

La gestió

El Centre s'haurà de dotar de personalitat jurídica pròpia per garantir-ne la seva independència i l'eficàcia en règim d'autogestió.

Es consideren dues opcions possibles:

•  Consorci amb les Administracions implicades i la possibilitat d'incloure'n d'altres (com per exemple, l'Estat). Possiblement té més autonomia de gestió

•  Fundació: permet que s'hi incorporin iniciatives privades (cal tenir en compte, però, que poden sorgir dificultats a l'hora de trobar patrons privats que aportin diners a Girona)

Pel que fa a la direcció artística es recomana que sigui com a màxim de 5 anys de durada. Aquesta direcció podrà ser renovable, només un cop, si guanya el següent concurs de projectes de direcció. La forma de selecció hauria de ser un concurs públic a través d'un plec de condicions.

S'acorda que l'actuació de la direcció serà avaluable, tan per les institucions com per la societat en general tot accionant diferents paràmetres d'avaluació. L'equip directiu s'ha de comprometre amb uns paràmetres o indicadors que serveixin per revisar l'acompliment dels objectius i la seva validesa.

Recursos humans

Especialistes tècnics: és difícil que aquest lloc tingui tots els especialistes necessaris, però en bona part es poden cercar "a la carta" segons les necessitats de cada projecte per donar suport als artistes, a la producció o al muntatge que s'estigui realitzant.

Equip de gestió: per resoldre en la mesura que es defineixi la disponibilitat pressupostària.

 

Qüestions urbanístiques i arquitectòniques

De forma molt genèrica, la taula ha reflexionat sobre un seguit de recomanacions que es podrien tenir presents en la redacció del plec de condicions del concurs arquitectònic.

•  Principis generals:

•  Necessitat de diàleg entre el Centre d'Art i la Biblioteca. Els projectes arquitectònics del Centre d'Art i el de la Biblioteca s'han de treballar junts, i això ha de permetre plantejar una part de serveis comuns.

•  Connexió amb el Parc del Migdia

•  Accessibilitat

•  Necessitats bàsiques:

•  Accés i recepció pel públic

•  Accessibilitat de càrregues i descàrregues

•  Connexions inalàmbriques en tot l'equipament.

•  Magatzem de material i taller de muntatge/desmuntatge

•  Espais de comunicació i serveis

•  Espais expositius: flexibles i transformables fàcilment. Es parla de la conveniència de disposar de tres espais expositius (de 600 a 2000m²), com a mínim

•  Tallers de producció: necessitat d'acollir en condicions els projectes de producció.

•  Espais d'acolliment de projectes: petits però funcionals, per a projectes de residents o per a projectes d'entitats. L'accessibilitat ha de ser possible en horaris més amplis als de l'obertura pública del centre, han de tenir una certa independència i per aquest raó pot ser necessària una entrada específica i independent.

•  Centre de documentació, arxiu, consulta i visionat d'àudiovisuals, etc.

•  Espais educatius, formatius destinats a grups, canalla, familiars, etc.

•  Bar: pot tenir un petit escenari on fer-hi performances , concerts, recitals, projeccions, etc.

•  Espai d'intercanvi comunicatiu

•  Auditori de 100 o 200 persones (és possible que la Biblioteca disposi d'un auditori de més capacitat, i per tant, el Centre d'Art en podria tenir un de més petit)

•  Despatxos del propi funcionament intern.

•  Jardí com a espai de treball a l'aire lliure

 

•  Altres qüestions a tenir en compte:

•  Possibilitat d'un espai gestionat per artistes o col·lectius de la ciutat

•  Extern al Centre d'Art, espai pels artistes, magatzem pels seus treballs, etc.

•  Mirar que l'edifici sigui sostenible, ecològic i, fins i tot, reciclable. Que tot el centre tingués un criteri en aquest sentit, fins i tot a l'hora de produir materials museogràfics.

•  Possibilitat d'instal·lar una peça molt emblemàtica (quiosc, gabinet, escultura de grans dimensions), atractiva, espectacular, interactiva i divertida, que després d'haver-la vista es recordés (com va ser en el seu moment la Font Stravinsky al Beaubourg de París).

•  Pel que fa a l'equipament, cal pensar en una dotació d'infrastructura tècnica mínima i en recursos econòmics suficients per poder llogar materials a la carta (projectors, ordinadors, etc.) en el moment que es necessita. En cas d'adquisició, s'ha de calcular que s'amortitzin en un temps suficient ja que es tracta de materials que queden obsolets en poc temps.

 

ANNEX 2. EL COMITÈ IMPULSOR DEL CENTRE D´ART CONTEMPORANI DE GIRONA

L'Ajuntament de Girona va encarregar l'any 2002 la redacció d'un avantprojecte de Centre d'Art Contemporani de la ciutat que es va presentar al segon debat del Consell de les Arts (juny de 2003).

L'any 2005, la Generalitat de Catalunya aposta també per la creació a Girona d'un Centre d'Art. A partir d'aquí, l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural (futur Institut de Creació Artística i Pensament Contemporani - ICAC) conjuntament amb l'Ajuntament de Girona estableixen les bases d'un acord i preparen les reunions per impulsar la creació d'aquest centre.

La finalitat d'aquestes reunions era definir el contingut i les línies d'actuació del futur Centre, així com les estratègies de gestió, finançament, etc. que haurà de seguir. Es van celebrar sis sessions durant el setembre i l'octubre de 2005 al Centre Cultural la Mercè on es van pactar un seguit de punts que es consideraven imprescindibles a l'hora de la creació del Centre.

L'equip de treball d'aquestes trobades estava format per persones amb capacitat per aportar coneixements i criteris que permetessin revisar i completar el projecte de Centre per tal que fos el que més convingués a la ciutat. Els integrants d'aquest Comitè Impulsor del Centre d'Art de Girona van ser:

•  Per part de l'Ajuntament de Girona:

Lluïsa Faxedas, regidora de l'Àrea de Cultura i Esports

Narcís Casassa, cap d'Àrea de Cultura i Esports

Carme Sais, directora del Centre Cultural la Mercè

•  Per part de l'ICAC:

Berta Sureda, gerent de l'EADC (ICAC)

Montserrat Martínez, cap de l'Àrea de Projectes

•  Experts externs:

Carles Guerra, artista i crític d'art

Montserrat Romaní, productora cultural

•  Agents culturals i artístics de la ciutat:

Anna Capella, representant del Comitè Impulsor del Consell de les Arts

Josep Manuel Rueda, director del Museu d'Art de Girona

Xavier Antich, professor de la Unitat d'Art de la Universitat de Girona

Jordi Vidal, director de la Fundació Espais Centre d'Art Contemporani

Jordi Font, coordinador tècnic de la Fundació Espais Centre d'Art Contemporani

•  Altres representants de la comunitat artística:

Àlex Nogué, artista i catedràtic d'Art de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona

Montserrat Costa, artista i professora de l'Escola Municipal d'Art de Girona

Roc Parés, artista delegat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya

Clara Garí, directora de la Nau Côclea de Camallera

El resultat de les reunions és el document que duu el títol de Proposta de Centre d'Art Contemporani de Girona.

 

ANNEX 3. SITUACIÓ DEL FUTUR CENTRE D´ART CONTEMPORANI DE GIRONA

Després d'estudiar diferents possibilitats de rehabilitació d'edificis, l'Ajuntament de Girona ha apostat per la construcció d'un edifici de nova planta on ubicar el futur Centre d'Art de Girona.

Per aquest motiu, ha posat a disposició els terrenys del carrer Emili Grahit on antigament hi havia les Casernes Militars de la ciutat. En aquesta mateixa zona també s'hi construirà la nova seu de la Biblioteca Central, actualment situada a la Casa de Cultura Bisbe Lorenzana de Girona, ja que les noves necessitats requereixen d'un edifici més gran.

Així doncs, es preveu destinar 9.000m² a la construcció de la Biblioteca Central i 3.000m² seran pel Centre d'Art, fet que suposarà una àrea dedicada a equipaments culturals públics de 12.000m².

L'entorn d'aquesta àrea compta amb el Centre Cívic de Pla de Palau i la Biblioteca Ernest Lluch, la Facultat de Ciències de l'Educació (amb estudis de Magisteri, Psicologia, Educació Social, Pedagogia i Psicopedagogia) i l'Escola Universitària d'Infermeria, l'Escola Municipal de Música i l'IES Santiago Sobrequés, amb estudis específics de Batxillerat Artístic.

Pel que fa a les comunicacions, el futur Centre d'Art està situat a escassos 500 metres de l'estació de Renfe i d'autobusos, i de la futura estació del TGV. A banda, a uns 100 metres s'hi troba la carretera de Barcelona, que comunica cap al Sud amb Barcelona i cap al Nord amb Figueres i França. També es troba a la via (carrer Emili Grahit) que comunica Girona amb Salt-Bescanó-Amer i que obre el camí cap a la costa (Sant Feliu de Guíxols).

També cal destacar que compta amb hotels i pensions a un radi de 500 metres a la rodona, així com una important àrea comercial.

Un dels fets que també cal esmentar és el seu veïnatge amb el Parc del Migdia: una àrea verda pública amb una àmplia zona d'aparcaments, als quals s'hi haurà de sumar la futura construcció de l'aparcament del carrer Emili Grahit (amb unes 120 noves places).

 

eldígoras.com - regreso a la página principal
eldígoras.com  |  Sobre Eldígoras  |  Mapa del sitio  |  Accesibilidad  |  Política de privacidad  |  Aviso Legal  |  Contacto  |  © 2001 Fco. Javier Cubero  |  principio de la página

 .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .   .