15
octubre 2002

 

Biagio
Cepollaro


traducido al catalán por

Eduard
Escoffet


Datos en el
índice de autores

Dopo tre anni


Traducción al catalán, realizada por
Eduard Escoffet
con la colaboración de Francesco Ardolino,

del poema de Biagio Cepollaro
Dopo tre anni
Tres anys més tard
de Versi Nuovi (1998-2001)

con motivo de la presencia del autor en Barcelona,
para participar en
PROPOSTA 2002
festival internacional de poesías+polipoesías

Dopo tre anni

eom
Volver a Aire

 

 

 

 

 

 

15
octubre 2002

Biagio
  
Cepollaro
traducido al catalán por
Eduard
  
Escoffet


eom
Volver a Aire


Tres anys més tard
de Versi Nuovi (1998-2001)

 

perquè les paraules no siguin un cop més
tan sols paraules

perquè el temps esmerçat cada dia
no sigui un cop més el temps

en el qual sigui poc
el que realitzem i perquè canviïn de veritat

fins la manera i la motivació
d'anomenar-lo

perquè des que ens despertem fins a les primeres bregues
de la son només una sigui
la propensió natural

això li ho deia ahir a la júlia
al xinès
aquest any ha passat lleuger
lleuger com voldria
que fos la mort, per cert

passatge

cap a una altra lleugeresa

                          aquest any té un no sé què del cel

i llavors
del llavors es tracta
un cop més de la capacitat
d'estimar

(i d'oblidar)

                          i la veritat és que no hi havia res
a portar
al llindar
per demostrar que hi havia hagut alguna cosa
o com es diu qualsevol cosa
hem fet i construït i no hem
passat en va

l'engany rau en aquell entendre
el passar
(què passa què no passa en fi
ja se sap que tot però tot
passa
si mai la pregunta era qui
i com
i enmig de què

passa)


a més hi ha consciència
del mal
                         (però no encara
                                               acceptació)

perquè els actes cremen
com carcasses
d'intencions passades i cauen
daltabaix
com ferralla


conclou avui el que un passat
tan llarg com l'ull amb desatenció
i arrogància ha preparat
i no només la ceguesa personal
que ha anomenat tot plegat
destí
el banal tancament
del cor
però també la inscripció
en el cor
de la cèl·lula
del que l'espècie i el grup
han construït i destruït en la por
i en l'al·lucinació

**

aquest any té un no sé què del cel
i no perquè fos vol
i llum

(com ahir que vaig sortir
a prendre una mica l'aire i vaig tornar
de seguida
per incident sota de
casa i avui
em truca germana del motorista
en coma
demanant-me si vaig veure
de qui era la culpa)


                               passem la vida sense pensar
                               que la vida acaba

i aquell pensament fallit
endureix el cor
i multiplicar els codis
que separen ridícules
les coses
de les paraules

                          aquest any té un no sé què del cel

(hi deu haver pes
fins en l'aire
i fins i tot terra que fa cel
i llum dins la terra)


(ho deia stricto sensu
per e-mail al julià: no es tracta
d'assistir
al naufragi: és que els ratolins
al navili
no poden donar sentit
a la història
sinó mantenir-se estrets
mentre rodolen en la fosca
i en l'avalot
passar-se un estremiment de pell
a lúcida pell
abans de l'esclafit
això sí, això és per a tothom
possible)

***

(tres anys més tard la veu
és encara massa gruixuda

i el blabablà enfosqueix
l'extromissió fallida

d'orgull
i vanaglòria)


                       perquè les paraules no siguin un cop més
tan sols paraules

                       perquè hi hagi fervor
i en allò ordinari devoció


i aquí s'interromp redacció de poesia
perquè també l'esperança vol concreció i la més alta
aspiració per a nosaltres i per als altres que coneixem o que podem
només imaginar en carn
i bleix
li cal realisme

que no és volar baix sinó haver ensenyat
sense exhibició que la pau que els altres demanen
són dies
per si sols
i no per exemple com ahir al parc
a la senyora que es queixava de la ingratitud
dels altres sense amabilitat
explicar-li que la seva disponibilitat
cap als casos dels altres no era autèntica

mentrestant parlem per tranquil·litzar-nos com deia la júlia
i escrivim també una paraula que no s'ha
i no s'ha encara

i hi girem
al voltant com si de paraula en vingués
significació

i no de qualitat de la intenció


com si de paraula en vingués
significació

i no de qualitat
de la intenció

perquè les paraules no siguin un cop més
tan sols paraules

perquè hi hagi fervor, allà,
i en allò ordinari devoció

perquè des que ens depertem fins a les primeres bregues
de la son només una
sigui la propensió natural

perquè la veu s'afili

perquè les paraules no siguin un cop més
tan sols paraules

continua la poesia
continua-la sí
sense paraules

 

 

Biagio Cepollaro;
traducción al catalán: Eduard Escoffet,
con la colaboración de Francesco Ardolino.

inicio

volver a Aire